Des del curs
passat, imparteixo classes, a la Facultat de Belles Arts de la universitat de
Barcelona, en les assignatures de Iniciació a processos i projectes en l’àmbit
de l’escultura, i Actituds interdisciplinàries.
Tot i que
acabo, com aquell qui diu, d’aterrar a la facultat de belles arts, la meva
experiència docent i l’interès per compartir el coneixement i la recerca en el
territori artístic fa temps que forma part de la meva carrera professional com
escultora.
Hi ha un
vincle molt estret entre l’art, la creació i la docència. Els artistes som
eterns aprenents i alguns arriben a ser bons mestres. Observem, experimentem,
creem, compartim, reflexionem…
Vaig començar la meva formació artística a l’Escola Llotja en l’especialitat d’escultura, allà vaig aprendre a FER.
Vaig començar la meva formació artística a l’Escola Llotja en l’especialitat d’escultura, allà vaig aprendre a FER.
A crear escultures “El
treball sobre la matèria”. I suposo que va ser la meva curiositat i necessitat
d’aprendre, em va dur a matricular-me a la facultat de Belles Arts, on vaig
aprendre el QUÈ fer, “El treball sobre la idea”.
Tot plegat una pila d’aprenentatges que em van anar definint com a
artista. Bé, potser més que aprenentatges el que recordo
són les persones, els
professors que en algun moment van prémer un boto que va accionar un dispositiu que fins ara
funciona.
Recordo en
especial la professora d’escultura a la Llotja, Mar Espot, compartia la seva
passió per l’art i ens encoratjava a lluitar per assolir els nostres propòsits
i projectes.
També els
professors Lluís Doñate i l’Albert Valera (ara el meu mentor en el màster de
docència). Un equip docent excepcional, pel què fa a l’ensenyament de processos
de creació artística. Amb el temps i com alumne, veig que les seves propostes a
l’aula, ens despertàven l’interès, actuàven de catalitzador, i precipitaven en
nosaltres tot estratificant coneixements que ens donaven la capacitat de poder,
llegir, experimentar i reflexionar sobre la pràctica artística, de molts creadors
i sobre tot de la pròpia. Un mirall on cada alumne podíem observar la nostra
pròpia evolució.
A mitja
carrera vaig anar d’Erasmus a la ciutat de Leeds al Regne Unit, això si que va
representar un impacte formatiu. L’experiència em va permetre aprendre altres
maneres de fer, altres mètodes, altres organitzacions acadèmiques, altres
maneres de veure i viure l’art. Vaja, que vaig ampliar la meva visió del món.
Amb el títol
de llicenciada a la mà vaig continuar treballant en els meus projectes. Vaig
aconseguir una residència a Hangar el centre de producció artística de
Barcelona, on vaig poder compartir espai de treball amb altres creadors.
En aquella
època vaig viatjar a Corea del sud a realitzar la meva primera escultura pública.
Això si que va ser un experiència. Del primers cops sempre te’n recordes...
Per sorpresa
meva al cap dels anys de creació escultòrica, em vaig veure immersa en un
projecte empresarial, se’m va donar la possibilitat de crear un departament de
creació d’escultura pública en una empresa d’equipament urbà , Fundició Dúctil
Benito, aleshores nº1 en el sector, i de la mà d’unes persones excepcionals.
Jo sé fer
projectes escultòrics, el meu fort, la matèria, les tres dimensions,
l’expressió de la forma... Aquella era una experiència per a la qual no m’havia
preparat. Fer un projecte empresarial, de mercat... i tot el què representa. Vaig
haver d’aprendre a confiar en la meva intuïció i acceptar les eines que em
brindaven els altres. El resultat fou una gran aportació al meu armari de
coneixement. Vaig aprendre moltíssim. I va ser un aprenentatge
multidireccional, longitudinal, transversal, vull dir, COMPLET! a molts nivells i en casos 100%
reals. Clients i llocs, Projectes,
persones, pressupostos, comandes,
entregues, objectius, Èxits i fracassos. I Un mil fulls d’idees, reflexions i
contrastos que em van donar de nou una altre perspectiva del món.
Val a dir
que tot el moment empresarial, el vaig compaginar amb la maternitat del meus
dos fills, que, com tots els pares i mares, estic convençuda que és la font
d’aprenentatge més profund que mai fins ara hagi viscut.
Transversalment
als meus projectes professionals, he estat vinculada al món de la docència, en
diferents moments i situacions. Substitucions a secundària, taller d’escultura
a l’Escola de ceràmica de la Bisbal,..,
Em cal
remarcar la meva col·laboració amb
l’escola internacional d’Art Metàfora que plantegen d’una manera molt
interessant la docència artística.
Ara fa uns
tres anys vaig assistir a un seminari sobre educació i altes capacitats, que va
organitzar el Col·legi de Psicòlegs. Hi vaig anar com a mare, amb un bossa plena
de dubtes. Va ser apassionant. I en vaig sortir amb un munt d’idees, i pensant
que l’art i els processos de creació poden oferir moltíssim als processos
d’aprenentatge.
Aquest és el
meu segon any com a professora a la universitat, i haig de reconèixer que em
sento en el meu medi. Sóc professora associada, és clar, sense cap luxe. Però
amb l’oportunitat de compartir una de les coses que més estimo. L’ART.
El meu objectiu és acompanyar als alumnes en aquest procés
d’aprenentatge sobre la creació artística. Penso que aquesta és una de les
funcions importants que han de desenvolupar els professors. Les classes són
fluïdes en el sentit que adapto les activitats i l’espectre d’objectius al
grup. En tutories i accions particulars miro d'acompanyar en les especificitats de cada ú.
Aquest curs,
tinc la sort de poder impartir l’assignatura de Actituds interdisciplinàries, i
formar part d’un equip docent amb molta experiència, potent i innovador, que em
permet seguir una dinàmica ja experimentada , fer aportacions i rebre bons consells, la qual cosa que em dona seguretat.
Em trobo a
l’inici, pràcticament al punt de partida de la meva professionalització com a
docent. Això em situa en una pràctica intuïtiva, que sovint genera dubtes i
inseguretats que he de resoldre i aprendre a superar per desenvolupar plenament
aquesta tasca.
Parteixo de
les eines adquirides durant la meva formació com a escultora, cosa que
m’assegura el gruix de continguts. Però ser professor ja he descobert que no és
només això. Cal saber explicar, compartir, motivar, escoltar, entendre... i un
munt de coses que crec que aniré aprenent a mesura que avanci el Màster.
Espero que realitzar
aquesta formació em donarà eines per comunicar-me millor a l’aula, per organitzar-me
el treball i les activitats, per conèixer l’estructura institucional, per
compartir inquietuds docents amb altres professors d’altres disciplines, i
sobre tot per aprofundir en el fet docent.
Els docents som eterns aprenents i alguns arriben a ser bons artistes!!! (he invertit els termes de la teva afirmació) L'art d'ensenyar és tot un art i això és el que fa que en aquesta professió de docent hem de ser creatius en explicar, compartir, motivar, escoltar, entendre... el munt de coses que ens ajuden a ser bons docents.
ResponElimina