Punt de Partida

Des del curs passat, imparteixo classes, a la Facultat de Belles Arts de la universitat de Barcelona, en les assignatures de Iniciació a processos i projectes en l’àmbit de l’escultura, i Actituds interdisciplinàries.
Tot i que acabo, com aquell qui diu, d’aterrar a la facultat de belles arts, la meva experiència docent i l’interès per compartir el coneixement i la recerca en el territori artístic fa temps que forma part de la meva carrera professional com escultora.
Hi ha un vincle molt estret entre l’art, la creació i la docència. Els artistes som eterns aprenents i alguns arriben a ser bons mestres. Observem, experimentem, creem, compartim, reflexionem



Vaig començar la meva formació artística a l’Escola Llotja en l’especialitat d’escultura, allà vaig aprendre a FER. 
A crear escultures “El treball sobre la matèria”. I suposo que va ser la meva curiositat i necessitat d’aprendre, em va dur a matricular-me a la facultat de Belles Arts, on vaig aprendre el QUÈ fer, “El treball sobre la idea”.

Tot plegat una pila d’aprenentatges que em van anar definint com a artista. Bé, potser més que aprenentatges el que recordo 
són les persones, els professors que en algun moment van prémer un boto  que va accionar un dispositiu que fins ara funciona.
Recordo en especial la professora d’escultura a la Llotja, Mar Espot, compartia la seva passió per l’art i ens encoratjava a lluitar per assolir els nostres propòsits i projectes.
També els professors Lluís Doñate i l’Albert Valera (ara el meu mentor en el màster de docència). Un equip docent excepcional, pel què fa a l’ensenyament de processos de creació artística. Amb el temps i com alumne, veig que les seves propostes a l’aula, ens despertàven l’interès, actuàven de catalitzador, i precipitaven en nosaltres tot estratificant coneixements que ens donaven la capacitat de poder, llegir, experimentar i reflexionar sobre la pràctica artística, de molts creadors i sobre tot de la pròpia. Un mirall on cada alumne podíem observar la nostra pròpia evolució.
A mitja carrera vaig anar d’Erasmus a la ciutat de Leeds al Regne Unit, això si que va representar un impacte formatiu. L’experiència em va permetre aprendre altres maneres de fer, altres mètodes, altres organitzacions acadèmiques, altres maneres de veure i viure l’art. Vaja, que vaig ampliar la meva visió del món.

Amb el títol de llicenciada a la mà vaig continuar treballant en els meus projectes. Vaig aconseguir una residència a Hangar el centre de producció artística de Barcelona, on vaig poder compartir espai de treball amb altres creadors.
En aquella època vaig viatjar a Corea del sud a realitzar la meva primera escultura pública. Això si que va ser un experiència. Del primers cops sempre te’n recordes...

Per sorpresa meva al cap dels anys de creació escultòrica, em vaig veure immersa en un projecte empresarial, se’m va donar la possibilitat de crear un departament de creació d’escultura pública en una empresa d’equipament urbà , Fundició Dúctil Benito, aleshores nº1 en el sector, i de la mà d’unes persones excepcionals.
Jo sé fer projectes escultòrics, el meu fort, la matèria, les tres dimensions, l’expressió de la forma... Aquella era una experiència per a la qual no m’havia preparat. Fer un projecte empresarial, de mercat... i tot el què representa. Vaig haver d’aprendre a confiar en la meva intuïció i acceptar les eines que em brindaven els altres. El resultat fou una gran aportació al meu armari de coneixement. Vaig aprendre moltíssim. I va ser un aprenentatge multidireccional, longitudinal, transversal, vull dir,  COMPLET! a molts nivells i en casos 100% reals.  Clients i llocs, Projectes, persones,  pressupostos, comandes, entregues, objectius, Èxits i fracassos. I Un mil fulls d’idees, reflexions i contrastos que em van donar de nou una altre perspectiva del món. 

Val a dir que tot el moment empresarial, el vaig compaginar amb la maternitat del meus dos fills, que, com tots els pares i mares, estic convençuda que és la font d’aprenentatge més profund que mai fins ara hagi viscut.

Transversalment als meus projectes professionals, he estat vinculada al món de la docència, en diferents moments i situacions. Substitucions a secundària, taller d’escultura a l’Escola de ceràmica de la Bisbal,..,
Em cal remarcar la  meva col·laboració amb l’escola internacional d’Art Metàfora que plantegen d’una manera molt interessant la docència artística.

Ara fa uns tres anys vaig assistir a un seminari sobre educació i altes capacitats, que va organitzar el Col·legi de Psicòlegs. Hi vaig anar com a mare, amb un bossa plena de dubtes. Va ser apassionant. I en vaig sortir amb un munt d’idees, i pensant que l’art i els processos de creació poden oferir moltíssim als processos d’aprenentatge.  

Aquest és el meu segon any com a professora a la universitat, i haig de reconèixer que em sento en el meu medi. Sóc professora associada, és clar, sense cap luxe. Però amb l’oportunitat de compartir una de les coses que més estimo. L’ART.

El meu objectiu és acompanyar als alumnes en aquest procés d’aprenentatge sobre la creació artística. Penso que aquesta és una de les funcions importants que han de desenvolupar els professors. Les classes són fluïdes en el sentit que adapto les activitats i l’espectre d’objectius al grup. En tutories i accions particulars miro d'acompanyar en les especificitats de cada ú.

Aquest curs, tinc la sort de poder impartir l’assignatura de Actituds interdisciplinàries, i formar part d’un equip docent amb molta experiència, potent i innovador, que em permet seguir una dinàmica ja experimentada ,  fer aportacions i rebre bons consells, la qual cosa que em dona seguretat.

Em trobo a l’inici, pràcticament al punt de partida de la meva professionalització com a docent. Això em situa en una pràctica intuïtiva, que sovint genera dubtes i inseguretats que he de resoldre i aprendre a superar per desenvolupar plenament aquesta tasca.
Parteixo de les eines adquirides durant la meva formació com a escultora, cosa que m’assegura el gruix de continguts. Però ser professor ja he descobert que no és només això. Cal saber explicar, compartir, motivar, escoltar, entendre... i un munt de coses que crec que aniré aprenent a mesura que avanci el Màster.
Espero que realitzar aquesta formació em donarà eines per comunicar-me millor a l’aula, per organitzar-me el treball i les activitats, per conèixer l’estructura institucional, per compartir inquietuds docents amb altres professors d’altres disciplines, i sobre tot per aprofundir en el fet docent.






1 comentari:

  1. Els docents som eterns aprenents i alguns arriben a ser bons artistes!!! (he invertit els termes de la teva afirmació) L'art d'ensenyar és tot un art i això és el que fa que en aquesta professió de docent hem de ser creatius en explicar, compartir, motivar, escoltar, entendre... el munt de coses que ens ajuden a ser bons docents.

    ResponElimina